|
I TORNES A COMENÇAR, I TORNES A CAURE.
diumenge 2/setembre/2007 - 11:53 476 0
Abans he fet un comentari a un bloc d'una companya que parlava del càncer. Com que jo també el vaig patir, he pogut explicar la meva esperiencia.
Però ara us vull parlar d'una altre malaltia, la FOBROMIALGIA.
Desprès de lluitar i vencer al càncer, al cap d'uns anys i desprès de passar per infinitat de probes i metges, em vàren diagnosticar la Fibromialgia.
Ara ha hagut de tornar a començar a lluitar, no us imagineu quin suplici és per mi llevarme cada dia tant cansada i amb tant dolor, es una lluita constant per poder fer una vida mitjanament normal, encara que amb moltes limitacions.
T'has de concienciar que tens una malaltia cronica, per tota la teva vida i que durant temporades curtes o llargues t'incapacita per poder treballar,portar la casa,en fi que hi ha dies que ni tant sols et pots llevar.
Però desprès n'hi tornen a haver de menys dolents i et tornes a aixecar i tornes a lluitar per fer veure que tot va bé i tornes a treballar i a portar endevant la teva familia com si no passes res. Fins que sense saber com ni perquè, tornes a caure, i aixi pujant i baixant, van passant els dies, els mesos, la vida.
A vegades em pregunto, perque a mi? i no trobo una resposta justa. Una meva amiga diu que Deu m'ho envia ami perquè sap que soc molt forta i podré superar-ho. Però jo no crec en aquest Deu que em castiga un cop darrera l'altre.
Si hi ha alguna altre dona que llegeix aixó i que també pateix la mateixa malaltia que jo, m'agradaría compartir vivencies.
A banda del que pugui semblar el que he escrit, soc valenta, no deixo mai de lluitar i també en moltes ocasions son feliç.
|