| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Les derrotes d'Espanya, les derrotes del Real Madrid
 dilluns 24/maig/2010 - 05:07  585  9
Ja reconec d’entrada que no m’haurien d’alegrar les derrotes del Real Madrid, ni les derrotes d'Espanya. No perquè no els consideri uns representants dels majors adversaris que tenim, tampoc perquè consideri que el fútbol no té cap mena d’importà ncia i encara menys perquè sigui misericordiós ( això és feina de Déu ).
Simplement no ens haurÃen d’alegrar llurs les derrotes perquè tot el que els hi passa ens hauria de ser glacialment indiferent. HaurÃen de ser per a nosaltres un immens zero a l’esquerra. Un gegantà zero a l’esquerra. La conseqüència d’això és que, a més de ser-nos indiferents les seves derrotes, també serÃem immunes a les seves victòries. I la conseqüència de tot plegat és que estarÃem exclusivament en el que fem nosaltres, que finalment és el que importa.
En el fons alegrar-se de les derrotes de l’adversari – que sempre són provisionals en el món del futbol perquè tot torna a començar cada any- no deixa de ser un sÃmbol d’impotència. Ve a ser allò de: ja que no podem aconseguir-ho nosaltres, si més no que tampoc no ho aconsegueixin ells.
El problema és que aquesta filosofia és anacrònica amb el Barça actual. El Barça actual ja ha demostrat que pot guanyar totes les competicions que li posin al davant i, per tant, el tenir una actitud rabiosa envers l’impotent Madrid és una reminescència de quan el Barça volia trempar i no se li aixecava. De quan el Madrid anava quanyant copes d’Europa i nosaltres havÃem de veure com els ho fotien tot.
Ara bé: si jo digués que jo no m’he alegrat de l’eliminació del Real Madrid de la Champions o de la Copa -malgrat que sigui del Rei- enganyaria. Una cosa és el que predico i el que crec que hauria de fer i una altre són les meves reaccions a l’hora de la veritat.
Del que estic segur és de que si el Barça aconsegueix guanyar en els propers quatre o cinc anys uns quants tÃtols importants en el Madrid no hi pensarem gens.
De la mateixa manera que, quan ens alliberem d’Espanya, estic segur que començarem a apreciar els espanyols. Però cadascú a casa seva i, Europa, a casa de tots...
Ara només esperar que "la roja" no guanyi el mundial...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
cavallfort |
a mi
Monday, May 24th 2010, 8:47 AM
m´agrada que el Madrid quedi segon a la lliga, l Espanyol baixes a segona i que la seleccio espanyola l´eliminin quan abans millor. I si en Mourinho, Valdano, Sanchez Libre, agafen una diarrea descomunal....millor.
Ser del Barça, independentista i una mica "rabiut", té aquests efectes suposo.... no???
I es q els camins de la complaença son tant personals.....vaja, que cadascú xala com pot i com li dona la gana
És que ser del Barça i voler que el Madrid guanyi o ser independentista i desitjar l exit de la roja, seria tant raro com que en Botin vinguis a casa meva a demanar-me calés....
:-))
|
|
_Alfons_ |
Molt bo !!
Monday, May 24th 2010, 6:42 AM
Sobre tot el final: Cadascú a casa seva i Europa en la de tots.
Pel que fa al futbol, enyorarem els espanyols també. Els equips de primera d'aquest paÃs (El Barça, l'Espanyol, - el Nà stic, el Sabadell... oi que sóc optimista?) hauran de buscar-se un lloc més ample per poder competir "amb nivell". Lliga espanyola ? francesa ? italiana ? Arribarem a una lliga europea que ara no existeix?
Pel que fa a "la roja" jo ho tinc clar: fa dos anys vaig canviar l'assegurança del cotxe perquè em proposaven no sé quin descompte en funció dels gols que encertés en la porra de "la meva" selecció (jo els vaig dir que la meva selecció, pobreta, no havia pogut jugar ni les eliminatòries perquè no l'havien convidada ni a existir); enguany he decidit que no penso comprar a PC City perquè no penso alegrar-me dels gols que faci "la roja" encara que això em doni descomptes.
Curiosament, les campanyes subliminals cerquen, com sigui, la nostra simpatia i el nostre suport (i alegries) per una selecció que no em representa (quan n'existeixi una que pugui representar-me, decidiré si m'agrada el futbol polÃtic o no; de moment n'estic al marge).
I quan el veà fa festa a mitjanit perquè la seva selecció ha guanyat, és magnÃfic poder-li posar "l'Estaca" amb altaveus gegants des del teu balcó.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
