|
L'altre
diumenge 23/maig/2010 - 09:18 1278 3
Dins del món sempre tan complicat –i divertit d’observar- de la parella, sovint trobem les múltiples queixes de comportament inadequat, sigui aquest un defugir de responsabilitats, una manca d’atenció, un rondinar a tota hora, crítiques a dojo, etc.
Els humans, imperfectes com som, sempre ens quedem amb una visió extremament superficial, sense gratar excessivament en aquesta realitat que acostuma a tenir una capa protectora ben gruixuda. Ja se sap, però, que això de pensar no agrada gaire, i quedar-se amb la primera explicació que trobem ja ens va bé.
Encara menys habitual és intentar posar-se en la pell de l’altre, i aquest és, possiblement, l’aspecte més difícil però que ens pot donar la clau del rar i insòlit comportament de la parella o d’altres persones que tenim al voltant.
Què en sabem de l’exemple que li va donar la seva família?
Què en sabem de la seva capacitat de reacció emocional davant de problemes que l’afecten i el/la col•lapsen?
Què en sabem de com ha interpretat un gest o unes paraules nostres que considerem innòcues?
Què en sabem d’una feina que no el motiva en absolut o, encara pitjor, d’una vida que no el/la satisfà?
Són tants els paràmetres que hem de tenir en compte a l’hora de tractar amb el proïsme, que en realitat crec que el més just és renunciar a jutjar els comportaments de ningú.
|
|
|