| |
Intentant estructurar-me per dins :-)
 diumenge 23/maig/2010 - 07:59  1037  0
Per mi el millor sistema polític és la democracia ja que beneficia “teòricament” a la majoria de persones (tindrà més poder el partit més votat, el qual per mantenir-se en el govern haurà de beneficiar a les persones que l’han votat sinó caurà a favor del que la següent majoria escolli). En canvi, el dictador no és “escollit” per tanta gent, per tant, és molt menys probable que beneficïi a tanta gent com la democracia. El socialisme parteix d’una utopia, la igualtat entre tots. Perquè és impossible?
Cada individu des de la prehistòria ha lluitat per la seva supervivencia i ho ha fet a través de fer-se superior respecte dels altres i de la natura. Per fer-ho ens hem anat juntant fins a arribar a formar països que ens serveixen per protegir-nos respecte dels altres. Actualment el “sobreviure” l’aconseguim a través de l’economia, que a l’igual que la guerra té conseqüències nefastes pels que no tenen un país prou “fort”. Conclusió la mentalitat humana condueix sempre a desigualtats.
D’on sorgeix tal egoïsme (=el voler per sobre de tot ser eterns, és a dir, el sobreviure respecte a tot)? Les persones som capaces de poder “allargar” les nostres vides a través de la ciència, a través del record (la historia) i a través de la descencència. Les altres espècies no tenen tantes maneres de “sobreviure”, per tant, “no són tan egoïstes”. Pq volem ser eterns? L’objectiu és la felicitat…encara que una vida llarga o “eterna” no implica necessàriament ser feliç, encara que vagi acompanyada de molts plaers.
Crec que la felicitat verdadera es trova en l’altruisme (és a dir en valorar i estimar els altres com a iguals). Perquè ho crec? Tots els éssers humans tenim el mateix valor, un d’intrínsec pel sol fet de ser persones. Perquè hauria de ser superior una persona no cega a una cega, o al revés? És com un gerani respecte un altre gerani, els dos tenen el mateix valor, encara que un tingui més pètals que l’altre…Més pètals significaria més valor? Perquè no menys? Un pot ser feliç sense preocupar-se de la felicitat dels altres? O preocupant-se només de la felicitat dels del seu voltant (dels de la mateixa nacionalitat, dels de la mateixa religió, dels que tenen les mateixes idees…). Per mi NO! Perquè igual com una pilota és rodona per tothom, les persones malgrat tenir diferències de pell, pensament, religió…TOTES SOM PERSONES, i com a tals totes tenim els MATEIXOS DRETS. I el principal d’ells, és tenir els mitjans per poder ser FELICES. El fet de no veure en primera persona les injustícies no justifica el poder tenir una conducta egoïsta. No pot ser que ens aïllem dels IGUALS A NOSALTRES, per la simple llunyania física o per una llunyania mental (=un oblit intencionat).Ens hauriem de plantejar que hi ha algu superior als plaers, l’amor. Quan més amor dones, més estimat ets, i per tant, més feliç seràs! Segur que les persones que viuen en la pobresa absoluta (un 20 % de la població mundial) no estimen gaire a qui “tira” els diners satisfent necessitats supèrflues.
“Conclusió”: degut a les injustícies que es toleren en el món, crec que els ésser humans tendim a ser egoïstes amb l’objectiu de ser “eterns” i de gaudir dels màxims plaers possibles. Encara que en el fons no és lo racional, ja que el que crea la felicita és l’amor :-) Per mi, Karl Marx va dir la frase clau, s’hauria de passar de cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats :-) I la “necessitat” principal és ser capaç d’estimar i ser estimat; i això crec que ho dificulta molt el fet d’estar en una situación de pobresa absoluta, per tant, ells són els més necessitats. Per mi hauria de ser una filosofía de vida més que un sistema polític ja que s’ha demostrat que el comunisme va fracassar, en la meva opinió, per l’egoïsme que és inseparable de la condició humana (ho mostra el fet de que existeixin fronteres). :-)
|
Contactes
Registra´t
