| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
UNA PORTA
 dissabte 22/maig/2010 - 03:11  621  5
Un dia xafogós del mes de Juliol dirà el termòmetre...potser.12 del migdia que serà la 1...segurament.Jutjat nº 4 assignat...col.lapsat.Bon dia,Senyora Justicia...
I tinc por.Però a la vegada m’envalentona.Ha arribat el moment de la veritat...de la meva veritat...que no és absoluta,però sí evident.
Les paraules diuen que se les endú el vent.Els fets queden,arrelats en el mapa de les nostres vides,dels nostres cors...i amb proves que ens possen els peus a terra,evidencien,delaten i ens fereixen a la vegada que ens fan aixecar la veu,i ens fan cridar això no pot ser...
Compromissos trencats,burocràcies mandrosses que ens fan desesperar...
Necessito passar pàgina,tancar aquella porta que vaig obrir de bat a bat...que vaig creuar des de la llibertat,per quedar-me...i la falta d’escrúpols i de capacitat de tancar-la en un moment donat sabent-se traïdor han anat rovellant-ne les bisagres,per caure’m a sobre amb tot el seu pes...però ara sé que la tanco donant un cop fort,definitiu.Clar i català...com jo.
Jo sempre he estat un llibre obert,sabeu?Sempre he dit o reflectit els meus sentiments,les meves sensacions,els meus acords i desacords...anava i vaig i aniré amb el cor a la mà.No em negaré a mi mateixa.Però tampoc estic disposada a canviar-ho,i suposso que per això he estat carn de canó per a éssers insegurs i egoístes com els que m’he creuat pel meu camí.Potser és culpa meva,per mantenir-me ferma amb la meva condició d’ésser sensible,a la vegada que segura de mi mateixa i tossuda...però no em sentiré culpable d’estimar i tenir uns valors.Ja no.Perquè miro enrera i sempre he actuat amb coherència envers el meu cor... cedint i consentit...i he deixat de banda i he sacrificat...per un miratge.
Sembrar per recollir?La collita de 22 anys que presumia ser de bona qualitat,que es va sembrar i abonar amb la més gran de les il.lusions, que ha tingut petits contratemps que es supossa la fan més resistent...ha resultat un fruit podrit per dins,plè de cucs...quan sempre era envoltat de papallones de colors.
I va arrivar la pedregada,que no les va fer plegar les ales,no...les va esclafar.
I ara,des de la serenitat del temps que tot ho cura,faig una creueta al calendari perquè tindré una cita que he esperat,per la qual he lluitat,per la qual he mogut i he remogut,per la qual he plorat i he rigut,per la qual m’he enmalaltit i me n’he ensortit,per la qual he arrassat amb tots els impediments deixant una estela d’admiració per part d’uns...i d’incomprenssió per part d’altres.
Però el que sí que tinc molt clar és que vaig amb el cap molt alt,que creuaré la porta aquest dia per a demanar que la veritat surti a la llum...
...mentre hi haurà qui potser tindràn problemes amb el control de seguretat,doncs ténen l’ànima rígida i freda com l’acer.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anagiralt |
Hola cebeta!
Saturday, May 22nd 2010, 4:20 PM
un artícle realment esplèndit,per la veritat que destil·la...estic convençuda i amb seguretat que la culpa no és teva,així com tu,per sort,encara hi ha gent amb una gran qualitat humana que ens fa diferents,ens fa més vulnerables potser! però en el fons,pots estar segura de què,també,gaudirem més de la vida,pel que sentim,pel que som,per com som,no t'equivoquis amb això,nosaltres no ens neguem la felicitat,se la neguen ell mateixos,un petó molt dolç,sort amb el teu nou projecte,tant debò jo pugués dir el mateix,però,a tots ens arriba el moment,hi ha un petit tresor per cadadescun de nosaltres que ens espera,només cal,esperar el moment.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
