|
La vaca cega
dilluns 7/abril/2008 - 04:20 1473 1
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,mes no amb el ferm posat d'altres
vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot, mentres pasturen l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de
llum sota del sol que crema, vacil.lant pels camins inolvidables, brandant
llànguidament la llarga cua.
Per vosaltres!! amics!!!
|