|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de use
|
|
|
superació constant
divendres 21/maig/2010 - 08:58 1297 5
Mama, avui he perdut una amiga.
Vaja. Quina amiga?
L'Àsia.
Doncs deus estar molt trist.
Si, perquè era la meva millor amiga.
T'entenc.
(Silenci)
Em va demanar que li vigilés el "cubu" i la pala blaves.
Ahhh.
I que va passar?
Que no em venia de gust. Volia jugar.
És clar.
(silenci)
I ara en teoria, després de la meva psicopedagogia 10, ell hauria de trobar la sol.lució al problema sol. I quedar totalment tranquil i content, reafirmant-se i adquirint seguretat en ell mateix.
Així hauria d'haver estat suposo.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
use |
albert, alfons, cebeta
Friday, May 21st 2010, 1:30 PM
Albert: es tracta de que aquest és el millor problema que pot tenir al meu fill perquè es correspon a la seva edat i prefereixo que els dels adults li passin pel costat. Plantejava quina havia de ser la resposta ideal (si és que n'hi ha) davant una inquietut com aquesta en un nen de 6 anys. Es tracta de que no sé si patiríem tant si apliquéssim més sovint el sentit comú.
Alfons: si téns raó. De tant en tant un: i tu que creus que pots fer? (per exemple) segur que li és bo. Però és que el nano es bloqueja, li costa trobar recursos quan els necessita, i això vol dir que se m'ha girat feina.
Cebeta: Téns raó, nohi ha manuals d'instruccions. La meva línia és picar d'aquí i d'allà i adaptar-ho al que jo crec que és factible que jo faci per ell i el que s'adequï més a la seva manera de ser. Però, suposo, que tu ja saps que és molt xungo. Per experiència, vull dir.
Gràcies per llegir-me
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|