| |
RADICALMENT A FAVOR DE GARZÓN
 divendres 21/maig/2010 - 03:36  598  8
Advertència: és un article llarg, avorrit i tècnic que no em puc estar d'escriure. Com a penitència no publicaré res durant el cap de setmana.
Gartzón passarà a la història com un jutge excepcional.
És igual que no hagi portat bé el seu jutjat – en el sentit que tingui moltes causes endarrerides -, és igual que li hagi agradat fins al deliri ser un jutge estrella quan els jutges haurien de ser discrets. Es igual que hagi participat en política partidista quan els jutges això ho haurien d’evitar. Es igual que hagi tingut una visió centralista de l’estat, quan un jutge ha de procurar servir per igual a tots els ciutadans.
Garzón va fer una aportació fonamental al Dret Penal Internacional quan va perseguir Pinochet. Llavors els espanyols el van aplaudir, quedava bé.
Però quan Garzón ha mirar d’endinsar-se en les nafres del franquisme una colla de carcamals que es diuen juristes l’han fet fora provisionalment de la carrera judicial.
Es una injustícia que clama al cel, que fa vomitar..
Simplement és una vergonya, una burla, que una denúncia ni més ni menys que de
La Falange hagi aconseguit fet fora de moment Garzón de la carrera judical.
Això és una resolució judicial o un excrement?
“b) La “existencia de un debate” acerca de la perseguibilidad de los
crímenes contra la Humanidad, la vigencia e interpretación de las leyes de
Amnistía y el alcance de la prescripción en los casos de desaparición
forzada de personas, (objetivo II de la propuesta) es calificada por el
imputado como un "hecho" a investigar.
Tal tesis no puede ser compartida. Lo que la representación
procesal del propio imputado denominaba, en sus anteriores escritos,
“corrección” jurídica de sus resoluciones es una cualidad cuya atribución -
que no verificación- deriva de la interpretación de la norma jurídica. Su
ausencia es, como dice la propuesta de diligencias del imputado, un
elemento objetivo del tipo penal de prevaricación. Pero no objetivo
descriptivo, sino objetivo valorativo o normativo, que carece de naturaleza
empírica, sin que pueda ser percibido o conocido a través de los sentidos.
Precisamente por eso, no siendo verificable, su afirmación o
negación puede suscitar acuerdo o discrepancia, pero la adhesión o
rechazo no es el resultado de una investigación histórica, sino de la
interpretación de la norma desde la que se valora el acto. Su aceptabilidad
es más tributaria de la fuerza del argumento que la justifica que de otro tipo
de referencias.
A la hora de determinar si ha sido o no cometida prevaricación, el
juicio de valor correspondiente sobre la corrección jurídica de las
resoluciones del imputado es responsabilidad exclusiva y excluyente del
Tribunal que ha de enjuiciarlo. Sin duda lo hará ilustrado por los
argumentos de las partes al respecto, pero sin la intermediación de pericias
jurídicas y, menos aún si cabe, de plebiscitos que son incompatibles con el
ejercicio de la potestad jurisdiccional de un Estado democrático. (cfr.
Sentencia del Tribunal Supremo Sala 2ª, núm. 13/2006, de 20 de enero).
Solamente desde una apriorística desconsideración, no ya del
Tribunal enjuiciador, sino de la capacidad técnica de la defensa letrada de
las partes, se puede entender necesario, ni siquiera útil, acudir a la opinión
de otros juristas para formar el criterio que aquel enjuiciamiento reclama.
En la actual fase de éste procedimiento ese enjuiciamiento ha de
resolverse en clave de mera probabilidad en lo que concierne a la
constatación de veracidad de hechos imputados. Por ello, en la medida que
la investigación practicada excluye la ausencia de suficiente justificación
de la perpetración del delito de prevaricación imputado, debe declararse
que ha lugar a proceder, conforme pasamos a exponer”
i
“El ejercicio de la potestad jurisdiccional no es el ámbito propio de
la teorización, como tampoco lo es de lo que algunos denominan
imaginación creativa, por muy honesta o bienintencionada que se
autoproclame. Menos aún cuando aquella potestad se ejerce en el ámbito
penal, que es el que de forma más intensa incide sobre la libertad de los
ciudadanos (STC 41/1997).
Sin duda el debate teórico y público puede enriquecer a quienes
tienen la responsabilidad política de conformar el ordenamiento jurídico.
Quienes consigan la mayoría parlamentaria suficiente al efecto bien tienen
a su alcance hacer efectivos aquellos anhelos de justicia promoviendo y
aprobando las oportunas modificaciones legislativas. Esta es su
responsabilidad que no puede transmitirse, desde su pasividad, al juez
penal. El Poder Legislativo podrá entonces derogar la ley española de
amnistía de 1977 y redefinir el alcance de la retroactividad de las normas
sobre prescripción. Solamente restará, en tal caso, examinar si con tal
decisión se supera el canon constitucional.
Esa es la pauta y la referencia del enjuiciamiento a que, por ahora,
estamos sometidos. Ese es el límite y también la razón de ser, la única, de
la independencia del juzgador en una sociedad democrática: la recta
aplicación de la ley vigente. Tarea que no siempre será compatible con el
seguimiento de la opinión, más o menos homogénea, de juristas de
relevancia pública.”
Simplement fastigòs, repugnant.
Els delinüents fotent fora el jutge a un país que és diu democràtic. Quin fàstic!
Només un apunt jurídic: per a alliberar-se de la justícia totes les dictadures fan dictar lleis que deixin sense càstig als genocides, als assassins, als delinqüents que van donar un cop d’estat i van liderar una dictadura. Justament per a que aquestes lleis siguin paper mullat i es pugui castigar els culpables hi ha el Codi Penal Internacional que és legislació positiva a tots els països del món.
Per això no és pot dir de cap manera que Garzón va prevaricar en no aplicar l’autoamistia que es van donar els franquistes. Va aplicar una legislació absolutament vigent.
Que els ciutadans no sortim al carrer davant aquesta vergonya escandalosa parla de l’ínfima qualitat de la nostra “democràcia”.
En homenatge a Garzón copio aquí uns quants articles del Codi Penal Internacional. Ja sé que és una mica llarg però us prego que ho llegiu perquè és un text jurídic del que ens podem sentir molt orgullosos i que jo compararia a la Declaració Universal dels Drets Humans. Ha calgut molt patiment per arribar fins aquí.
Com podem tolerar que no s’apliqui?
I no és una blasfèmia contra la història de la humanitat que es suspengui cautelarment a un jutge que intenta aplicar-ho?
A quin cau de rates estem amagats els ciutadans, amb perdó de les rates, naturalment?.
Crims contra la humanitat
(1) El que en el marc d'un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil
1. mata a una persona
3. 2. amb la intenció de destruir totalment o parcialment a una població sotmeti a la mateixa o part d'ella a condicions d'existència apropiades per ocasionar la seva destrucció total o parcial
3. exerceixi el tràfic de persones, especialment amb una dona o un nen, o el que d'algun altre manera esclavitzi a una persona arrogant-se d'aquesta manera un dret de propietat sobre ella,
4. Deporti o traslladi forçosament a una persona que es troba legalment en un
territori, desplaçant a un altre Estat o territori mitjançant l'expulsió o altres
mesures coactives en violació de les regles generals del Dret internacional,
5. torturi a una persona que es trobi sota la seva custòdia o de qualsevol altra manera sota seu control, causant-li dolor o danys físics o mentals greus que no siguin mera conseqüència de sancions permeses pel Dret internacional,
6. coaccioni sexualment o violi a una altra persona, la coacció a la prostitució, li privi de la seva capacitat de reproducció o mantingui confinada a una dona a qui s'ha deixat embarassada per la força amb la intenció d'influir en la composició ètnica d'una població,
7. mantingui desapareguda per la força a una persona amb la intenció de sostreure
durant molt de temps a la protecció de la Llei
________________________________________
Page 5
a) segrestats o privant greument de la seva llibertat física de qualsevol altra manera
per ordre o amb la tolerància d'un Estat o d'una organització política, sense que en
endavant s'atengui sense demora la demanda d'informació sobre la seva sort o
parador,
b) negant-se, per ordre d'un Estat o d'una organització política o en contra de
una obligació legal, a proporcionar sense demora informació sobre la sort o
parador d'una persona que ha estat privada de la seva llibertat física sota les
condicions de la lletra a, o proporcionant una informació falsa,
8. causi a una altra persona danys físics o mentals greus, especialment del tipus dels descrits en el § 226 del Codi penal
9. privi greument de llibertat física a una persona en violació de les normes generals del Dret internacional
10. persegueixi a un grup o comunitat identificable mitjançant la privació o limitació essencial de drets humans fonamentals per motius polítics, racials,
nacionals, ètnics, culturals, religiosos, de gènere o altres motius reconeguts com
inacceptables per les regles generals del Dret internacional, serà castigat amb la pena de privació de llibertat de per vida en els casos dels números
1 i 2, amb pena de privació de llibertat no inferior a cinc anys en els casos dels números 3-7, i amb pena de privació de llibertat no inferior a tres anys en els casos dels números 8 a 10.
(2) en els supòsits menys greus del paràgraf 1 n º 2 la pena serà de privació de llibertat no inferior a cinc anys, en els supòsits menys greus del paràgraf 1 n º s 3-7 privació de llibertat no inferior a dos anys i en els supòsits menys greus del paràgraf 1 n º s 8 i 9 privació de llibertat no inferior a un any.
(3) Si l'autor causés la mort d'una persona mitjançant el fet descrit en el paràgraf 1
n º s 3 a 10 la pena serà en els supòsits del paràgraf 1 n º s 3-7 privació de llibertat de
per vida o privació de llibertat no inferior a deu anys i en els supòsits del paràgraf 1
n º s 8-10 privació de llibertat no inferior a cinc anys.
(4) En els supòsits menys greus del paràgraf 3 la pena per un fet previst en el paràgraf 1 n º s 3-7 serà privació de llibertat no inferior a cinc anys i per un fet previst a el paràgraf 1 n º s 8-10 privació de llibertat no inferior a tres anys.
(5) El que comet un crim previst en el paràgraf 1 amb la intenció de mantenir un
règim institucionalitzat d'opressió i dominació sistemàtiques d'un grup racial
sobre un altre serà castigat amb la pena de privació de llibertat no inferior a cinc anys en tant pel que fa el fet no està amenaçat amb una pena major en els paràgrafs 1 o 3. En els supòsits menys greus la pena serà privació de llibertat no inferior a tres anys en tant que el fet no estigui amenaçat amb una pena major en els paràgrafs 2 o
4.
Crims de guerra
§ 8
Crims de guerra contra persones
(1) El que en relació amb un conflicte armat internacional o no internacional
1. mata a una persona protegida pel Dret internacional humanitari
2. prengui com a ostatge una persona protegida pel Dret internacional humanitari
3. tracti de manera cruel o inhumana a una persona protegida pel Dret internacional
humanitari, causant-li dolor o danys físics o mentals greus, especialment
torturat o mutilats,
________________________________________
Page 7
4. violi o coaccions sexualment a una persona protegida pel Dret internacional
humanitari, la coacció a la prostitució, li privi de la seva capacitat de reproducció o
mantingui confinada a una dona que ha estat embarassada mitjançant l'ús de la força
amb la intenció d'influir en la composició ètnica d'una població,
5. Aliste forçosament en les forces armades o recluti en les forces armades o en grups armats a nens menors de 15 anys o en feu un participar activament en les
hostilitats,
6. Deporti o traslladi forçosament a una persona protegida pel Dret internacional
humanitari, que es troba legalment en un territori, desplaçant a un altre Estat o
territori mitjançant l'expulsió o altres mesures coactives en violació de les regles
generals del Dret internacional,
7. imposi o executeu una pena contra una persona protegida pel Dret internacional
humanitari, en especial la pena de mort, sense que aquesta persona hagi estat jutjada en un procés judicial imparcial i constituït en la forma deguda, que ofereixi les garanties legals exigides pel Dret internacional,
8. posi en perill de mort a una persona protegida pel Dret internacional
humanitari o posi greument en perill la seva salut
a) realitzant experiments sobre aquesta persona no consentits per ella prèvia, lliure i
expressament o que ni són necessaris des del punt de vista mèdic ni es duen a terme
en el seu interès,
b) extraient òrgans o teixit d'aquesta persona per a trasplantaments, llevat que es tracti de la extracció de sang o pell amb finalitats terapèutiques d'acord amb els principis generalment reconeguts de la medicina i la persona prèviament hagi consentit lliure i expressament, o
c) aplicant a aquesta persona mètodes de tractament no reconeguts mèdicament sense que concórrega per a això una necessitat mèdica i la persona prèviament hagi consentit lliure i expressament, o Page 8
9. tracte a una persona protegida pel Dret internacional humanitari de manera
greument humiliant o degradant serà castigat amb la pena de privació de llibertat de per vida en els supòsits del n º 1, amb privació de llibertat no inferior a cinc anys en els supòsits del número 2, amb privació de llibertat no inferior a tres anys en els supòsits dels n º s 3 a 5, amb privació de llibertat no inferior a dos anys en els supòsits dels n º s 6 a 8 i amb privació de llibertat no inferior a un any en els supòsits del número 9.
(2) El que en relació amb un conflicte armat internacional o no internacional fereixi a un membre de les forces armades enemigues oa un combatent de la part adversa
després que el mateix s'hagi rendit incondicionalment o es trobi de qualsevol altra manera fora de combat, serà castigat amb la pena de privació de llibertat no inferior a tres anys
(3) El que en relació amb un conflicte armat internacional
1. mantingui confinada il.legalment una persona protegida en el sentit del paràgraf 6 n º 1 o demori injustificadament la seva repatriació
2. com a membre d'una potència ocupant traslladi a una part de la seva pròpia població civil al territori que ocupa,
3. obligui amb violència o sota amenaça d'un mal greu a una persona protegida al sentit del paràgraf 6 n º 1 a servir en les forces armades d'una potència enemiga o 4. obligui a un membre de la part adversa amb violència sota amenaça d'un mal greu a prendre part en operacions bèl.liques contra el seu propi país,
serà castigat amb pena de privació de llibertat no inferior a dos anys
(4) Si l'autor causa mitjançant els fets descrits en el paràgraf 1 n º s 2-6 la mort de la
víctima la pena serà en els supòsits del número 2 privació de llibertat de per vida o
privació de llibertat no inferior a 10 anys, en els supòsits del paràgraf 1 n º s 3-5
privació de llibertat no inferior a cinc anys, en els supòsits del paràgraf 1 n º 6
________________________________________
Page 9
privació de llibertat no inferior a tres anys. Si una acció descrita en el paràgraf 1 n º 8 condueix a la mort o un dany greu a la salut la pena serà privació de llibertat no
inferior a tres anys.
(5) En els supòsits menys greus del paràgraf 1 n º 2 la pena serà privació de llibertat no inferior a dos anys, en els supòsits menys greus del paràgraf 1 n º s 3 i 4 i del paràgraf 2 privació de llibertat no inferior a un any, en els supòsits menys greus del paràgraf 1 n º 6 i del paràgraf 3 n º 1 privació de llibertat de sis mesosa a cinc anys.
(6) Són persones protegides pel Dret internacional humanitari
1. En un conflicte armat internacional: persones protegides en el sentit dels
Convenis de Ginebra i el Protocol addicional I (annex a aquesta Llei), és a dir, ferits, malalts, nàufrags, presoners de guerra i població civil;
2. En un conflicte armat no internacional: ferits, malalts, nàufrags, així com
persones que no prenen part directa en les hostilitats i es troben en poder de la
part adversa;
3. En conflictes armats internacionals i no internacionals: membres de les forces
armades i combatents de la part adversa que ha deposat les armes o de qualsevol
altra manera es troben indefensos;
Crims de guerra contra la propietat i altres drets
(1) El que en relació amb un conflicte armat internacional o no internacional saqueig o de manera no justificada per les necessitats del conflicte armat, sinó a gran escala,
contra del Dret internacional, destrueixi, s'apropiï o confisqui béns de la part
adversa que es troben en poder de la part pròpia, serà castigat amb la pena de
privació de llibertat d'un a deu anys.
________________________________________
Page 10
(2) El que en relació amb un conflicte armat internacional o no internacional en contra del Dret internacional disposi que els drets i accions de tots o d'una part
essencial dels membres de la part adversa queden abolits, suspesos o no són
reclamables davant un tribunal serà castigat amb la pena de privació de llibertat d'un
a deu anys.
Crims de guerra contra operacions humanitàries i emblemes
El que en relació amb un conflicte armat internacional o no internacional
1. dirigeixi un atac contra persones, instal.lacions, materials, unitats o vehicles
participants en una missió de manteniment de la pau o d'assistència humanitària de
conformitat amb la Carta de les Nacions Unides, sempre que tinguin dret a la
protecció atorgades a civils o objectes civils d'acord amb el Dret internacional
humanitari, o
2. dirigeixi un atac contra persones, edificis, material, unitats sanitàries o mitjans de transport sanitaris, que estiguin assenyalats amb els signes protectors dels Convenis de Ginebra de conformitat amb el Dret internacional humanitari,
serà castigat amb la pena de privació de llibertat no inferior a tres anys. En els casos menys greus, especialment quan l'atac no es realitzi amb mitjans militars, la pena serà de privació de llibertat no inferior a un any.
(3) El que en relació amb un conflicte armat internacional o no internacional utilitzi de manera indegut els signes protectors dels Convenis de Ginebra, la bandera blanca, la bandera, les insígnies militars o l'uniforme de l'enemic o de les Nacions Unides i causi així la mort o lesions greus d'una persona (§ 226 del Codi penal), serà castigat amb la pena de privació de llibertat no inferior a cinc anys.
________________________________________
Page 11
§ 11
Crims de guerra d'ocupació de mètodes de conducció de la guerra prohibits
(1) El que en relació amb un conflicte armat internacional o no internacional
1. dirigeixi un atac amb mitjans militars contra la població civil com a tal o contra un sol civil, que no pren part directa en les hostilitats,
2. dirigeixi un atac amb mitjans militars contra objectes civils, sempre que protegits
com a tals pel Dret internacional humanitari, en particular edificis dedicats
al culte religiós, l'educació, l'art, la ciència o la beneficència, els monuments
històrics, hospitals, i els llocs en què s'agrupa a malalts i ferits, ciutats,
pobles, llogarets o edificis que no estiguin defensats o zones desmilitaritzades així com a establiments o instal.lacions que continguen energies perilloses,
3. condueixi un atac amb mitjans militars de manera que prevegi com segur que el
atac causarà la mort o lesions de civils o danys a objectes civils en una mesura
desproporcionada a la concreta avantatge militar global esperada,
4. utilitzar com a escuts a persones protegides pel Dret internacional humanitari
per destorbar les accions bèl.liques de l'enemic contra determinats objectius,
5. establir la inanició de civils com a mètode de conducció de la guerra, retenint
els objectes essencials per a la seva supervivència o obstaculitzant el subministrament d'ajuda en violació del dret internacional humanitari,
6. com a superior ordeni o amenaci amb que no es donarà caserna, o
7. mat o fereixi a traïció a un membre de les forces armades enemigues oa un
combatent de la part adversa, serà castigat amb la pena de privació de llibertat no inferior a tres anys. En els supòsits menys greus del número 2 la pena serà privació de llibertat no inferior a un any.
________________________________________
Page 12
(2) Si l'autor causa la mort o lesions greus (§ 226 del Codi penal) d'un civil o
ersona protegida pel Dret internacional humanitari mitjançant el fet descrit
en el paràgraf 1 n º s 1 a 6, serà castigat amb la pena de privació de llibertat no inferior a cinc anys. Si l'autor causa la mort dolosament la pena serà privació de llibertat de per vida o privació de llibertat no inferior a deu anys.
(3) El que en relació amb un conflicte armat internacional condueixi un atac amb
mitjans militars de manera que prevegi com segur que l'atac causarà danys
extensos, duradors i greus al medi natural desproporcionats a la concreta i directa
avantatge militar global esperada, serà castigat amb la pena de privació de llibertat no inferior a tres anys.
§ 12
Crims de guerra d'ocupació de mitjans prohibits en la conducció de la guerra
(1) El que en relació amb un conflicte armat internacional o no internacional
1. utilitzi verí o armes verinoses,
2. utilitzi armes biològiques o químiques o
3. utilitzi bales que s'obrin o s'aixafin fàcilment en el cos humà, especialment bales
de camisa dura que no recobreixi totalment la part interior o que tinguin incisions,
serà castigat amb la pena de privació de llibertat no inferior a tres anys.
(2) Si l'autor causa la mort o lesions greus (§ 226 del Codi penal) d'un civil o de
una persona protegida pel Dret internacional humanitari mitjançant el fet
descrit en el paràgraf 1, serà castigat amb la pena de privació de llibertat no inferior a cinc anys. Si l'autor causa la mort dolosament la pena serà privació de llibertat de
per vida o privació de llibertat no inferior a deu anys.
|
Contactes
Registra´t
