| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
SÓCRATES I JESUCRIST O EL GRAN PODER DE LA LITERATURA
 dijous 20/maig/2010 - 04:42  643  12
Des de que Paul Valèry va dir que Europa era “Grècia, Roma i el cristianisme”, aquesta idea es va repetint una vegada i una altra. Es clar que hi ha gent que hi afegeix coses: “Grècia, Roma, el cristianisme i la revolució francesa”; “Grècia, Roma, el cristianisme, la revolució francesa i la revolució industrial” i ara potser podria dir “Grècia, Roma, el cristianisme, la revolució francesa, la revolució industrial, l’estat democràtic i social i la revolució tecnològica...” Es igual...perquè tampoc no volia escriure exactament sobre això...
Volia escriure del que es creu que és l’essència de Grècia –Sòcrates- i del que és l’essència del cristianisme – Jesús -. I jo em pregunto, què serien aquestes dues grans figures essencials de la nostra civilització sense els dos grans escriptors que en foren els seus apologistes. Plató en el cas de Sòcrates i Pau de Tars en el cas de Jesus?
Jo mai no he sentit una simpatia excesiva per Sòcrates. Ell mateix deia que era un tave i, coi, és difícil estimar els taves. L’actitud de Sòcrates a l’àgora és terriblement emprenyadora: “Jo no sé res, però tu tampoc”. Sense cap proposta.
Aquesta actitud contrasta amb la dels sofistes que intentaven construir el coneixement i una ètica. Sempre m’he sentit, per exemple, molt proper a Protàgores que deia que “L’home era la mesura de totes les coses”, malgrat que, en realitat, la mesura de totes les coses sóc jo. Però Protàgores no va tenir la sort de tenir un alumne com Plató, que fou un geni –equivocat- com a pensador i un geni – a seques- com escriptor. Sense cap mena de dubtes un dels millors escriptors de la història. El seu talent literari construeix Sòcrates i el seu talent pedagògic –que no científic-construeix Aristòtil, que ’és una de les pedres angulars en les que descansa la cultura europea.
Pel que fa a Jesucrist, una mica del mateix. Jo parteixo de la base que no era diví, que és Pau qui li’n converteix, de la mateixa manera que Plató converteix Sòcrates en un heroi. Pau començà a escriure i converteix un fosc predicador provincià, fill d’un fuster i no gaire il.lustrat, ni més ni menys que en el fill de Déu. I no només això: després aconsegueix que hi hagi la tira d’evangelistes – cap dels quals no va conèixer Jesús, igual que Pau- escriguin unes biografies tan versemblants i tan poètiques que són capaç d’enderrocar la religió de l’imperi romà.
No voldria ser provocador però davant d’aquests genis la ciència és poqueta cosa, no? I per què és poqueta cosa? Ho és perquè la ciència no pot fugir d’estudiar coses concretes i palpables i ho fa des d’una mirada que s’esforça en ser poc poètica per tal d’aparentar ser seriosa. Laprimera cosa és lògica malgrat que l’home té un desig de saber o de creure global i aquest desig només el pot omplir la religió o la filosofia. Pel que fa al segon àmbit, en canvi, penso que la ciència està profundament equivocada: la set de bellesa, de poesia, de la humanitat és consubstancial amb la nostra espècie. La ciència hauria de llegir més literatura i entendre – com va dir Dostoievski- que “la bellesa salvarà el món”, si és que el món és salva, és clar.
Per cert, l'Alcorà també és obra d'un gran poeta.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
drusilia |
Gràcies, Persi, per les teves reflexions
Thursday, May 20th 2010, 5:25 PM
Persi, comparteixo moltes idees de les que has expressat. Personalment, sempre m'ha fet una mica de ràbia la veneració cap a Plató quan, pel que fa a idees, està molt per sota d'altres que no gaudeixen del seu "estatus".
Aristòtil, com diu Gaeli, era un crac fent categories, però també deixa anar perles interessants. L'ètica a nicòmac em va fascinar (reconec que més per motius personals que lògics) i també m'apassiona aquesta obsessió per posar ordre i donar llum a totes les coses, malgrat que "la naturalesa de les coses sol estar oculta"... I què me'n dieu de la lògica? Aquest tio era un geni. Perdoneu, és que jo també sóc una maniàtica de l'ordre... A vegades, un té tanta por del caos que porta a dins que necessita ordenar tot el que l'envolta.
Pitia, haig de dir que sóc dona i això no em priva de sentir admiració per Aristòtil. Fan molta gràcia els seus comentaris sexistes...
Buf, és un tema que dóna per molt!! Només dir que la literatura, la paraula escrita, el llenguatge, la paraula, estàn limitats i manipulats (òbviament); són eines que cal observar i utilitzar amb molta cura...
Buf, em podria passar segles parlant d'això! Serà millor que pari...
|
|
Beltran |
Carn i ungla
Thursday, May 20th 2010, 6:52 AM
La ciència ha d’anar de la mà de la filosofia (la religió la deixo de banda, ara no toca), i al inrevés.
Així la conjunció d’ambdues, fa que el camí recorregut i ha recórrer sigui el més assenyat per evolucionar, progressar i humanitzar-nos, encara que sigui a passets de formiga.
Soc de ciències, i també tinc els meus Sòcrates, Aristòtils i Platons, com poden ser Galileu, Newton, Einstein o S. Hawking, tot i que no em caso amb ningú.
Ara, qui per mi representa millor la unió de la visió científica i filosòfica del mon és el gran Leonardo da Vinci.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
