| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
ELS TOCAMENTS DELS MOSSENS
 dimecres 19/maig/2010 - 10:36  608  8
Jo he anat a una escola religiosa de la que tinc un bon record i en la que hi havia tocaments.
Recordo que quan ens anavem a confessar hi havia un mossèn qua aprofitava per fotre’ns ma al paquet. I, al contrari de traumatitzar-nos, crec recordar que allò que feia aquell senyor més aviat ens agradava. Si més no sempre era el que tenia més cua i al que li feiem unes confessions més llargues. Aquell mossèn potser devia pensar que, per ser tant petits, ja érem uns grans pecadors, però és que s’hi estava tant bé allà que crec que quan acabavem els pecats que creiem que haviem cotmès ens en inventavem d’altres fins que no se’ns acudia que més podiem dir...
Naturalment, si jo m’assebentés que un mossén – o un no mossén – li fa això a alguna de les meves filles, aniria a comprar un bazooka al mercat negre i el crucificaria sense demanar l’opinió ni de Pilat (Ponç), ni del Sanedrí. Però aquesta és una altra història.
La meva història és que, en aquella època en que les dones eren una entelèquia, en aquella època en que sexe i pecat anaven agafats del bracet, en aquella època que era pecat que un matrimoni és fes un petó als llavis, un mossèn ens va començar a tocar les parts i nosaltres vàrem descobrir que, coi, la teoria podia dir el que volgués, però que en la pràctica allò del sexe era un gran invent. I si ho era en la tenebror i incomoditat d’una església amb un mossèn del teu mateix sexe al que no li podies veure la cara, estar amb una dona, senzillament, havia de ser paradisiac, com efectivament és.
Naturalment, no defenso el que va fer aquell senyor. Penso que va ser un abús i em semblaria més que correcte que fos castigat codi penal en ma. Però també és cert que si li digués això que ara escric a aquell jo de deu o dotze anys que era llavors, aquell jo s’hagués emprenyat molt i hagués dit: “Però que t’has tornat boig? Però si és la única persona del món que respecte del sexe et fa sentir bé? Si enlloc no he notat aquestes sensacions tan intensament agradables...Si va ser qui et va ajudar a intuir que allò més que pecat era ...”
Però jo ara ja tinc 47 anys i soc pare. I crec que avui, malgrat tots els malgrats, demanaria que el tanquèssin a la presó, que no s’ha de tocar la canalla, cony. Que els senyors o senyores que vagin calentes s’han de buscar la vida amb els majors d’edat, ja siguin professionals, societat civil ( ja m’enteneu ) o en l’onanisme. Que, per bons records que jo en tingui, allò no és defensable de cap manera. Que sembla mentida que escrigui aquestes coses i encara més que siguin veritat. Que...
De tota manera cal recordar que la majoria d’abusos sexuals no es duen a terme els religiosos sinó que s’esdevenen dins l’àmbit familiar. I que d’això la premsa no en parla perquè sap que els ciutadans estem afamats de porqueria.
Ara bé: l’irritació contra la església té el seu punt lògic. Una institució que et predica la castedat a tort i a dret ( una castedat amb la que Déu no hi està d’acord perquè trenca les seves regles ), està clar que ha de ser jutjada més severament que la resta dels mortals que, si més no, no van de castos i virtuosos pel món.
Benet XVI se n’hauria d’adonar de dues coses : que Déu ens vol una miqueta pecadors perquè considera que fotre’ns de fàstic en aquesta vida és imperdonable (la paràbola del fill pròdig vol dir exactament això, crec ) i, que la violentació de qualsevol persona – sobretot si és especialment vulnerable - mai no tindrà perdó de Déu ni n’hauria de tenir dels homes.
I, com deia Agustí d’Hipona: “Contradictor, ergo sum”, que és quelcom molt més profund del que deia aquell cregut i fantasmal de Descartes..
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
mql35 |
....
Wednesday, May 19th 2010, 5:30 PM
.........parles d'un mon rònec, antic i fastigós que a mi per l'edat també em va tocar viure on el respecte als altres - i sobretot als més dèbils- estava subjecte als desitjos jeràrquics dels ostentadors del poder aquell moment (jerarquies politiques, eclesiàstiques, escolars, familiars, culturals, etc...) on els tocaments dels mossens, pegar a la muller o als fills, empresonar per dècades els afiliats a un partit - o afusellar-los-, pegar als alumnes, conduir borratxo, fumar, anar de putes, torturar publicament animals (toros), etc... tenien carta de naturalesa i fins i tot podien ser ben vistos i donar prestigi....
Per sort, a batzegades.... el mon canvia en la bona direcció...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
