| |
Maig
 dimarts 18/maig/2010 - 03:15  1184  0
Escoltant les seves paraules, el temps ha tornat enrera. Les seves explicacions han obert avui emocions que de fa anys són presents. I és que, en aquesta època, moltes coses em recorden a tu, olors, colors, sensacions que em transporten a aquells dies tan difícils que van precedir la teva mort.
Escoltant-la he reviscut el procés que vam fer plegats, el final del teu camí, com et vaig intentar acompanyar. No se si ho vaig fer bé, esper haver-te servit d'estaló, que haver estat al teu costat minvés el teu dolor.
Cada any és el mateix, però, aquest una mica més. Els preparatius remouen sentiments de nostalgia i enyorança. Enyorança perquè no ets aquí i perquè aquell dia no hi seràs, perquè no ens acompanyaràs, almenys, físicament.
Han estat durs aquests anys sense tu, segueix sent dur no tenir-te al costat, no poder compartir amb tu les petites coses de cada dia.
Tanmateix et sent viu en el meu cor. Mentres et recordem, mentres parlar de tu ens dibuixi un somriure als llavis, no te n'aniràs del tot.
Gràcies pel que ens vas donar i segueix acompanyant-me en el camí.
|
Contactes
Registra´t
