|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de erratica
|
|
|
La resistència d'una amistat
dimarts 18/maig/2010 - 11:01 740 11
L’altre dia vaig anar a un sopar d’antics alumnes, aquelles trobades que haurien de ser prohibides per llei, però que al cap i a la fi quan hi ets t’ho acabes passant bé.
Allà hi havia en Joan, feia dies que no ens veiem, la nostra amistat era de sempre, des de segon de BUP que ens havíem trobat, érem els confidents, els amics inseparables, vam marxar a estudiar junts a Barcelona, ell dret i jo biologia, no vam compartir pis, però si moltes estones d’universitat…
Mentre ell feia la seva vida jo feia la meva, ens explicàvem tantes coses... En aquells anys d’universitaris es va encetar un tonteig, la confiança ens feia molt propers i havíem viscut algun moment d’intimitat revestit d’amistat.
Ell s’havia casat i jo també, i havíem acabat fent la vida altre vegada a la mateixa ciutat, després de viure uns anys fora.
Vam seure de costat, no podia ser d’altre manera, i vam parlar com si fes segles que no ens veiem, en un moment em va mirar, i em va dir: saps?, si no fóssim tant amics avui passaria la nit amb tu....
Em vaig quedar freda, el que segurament era un afalag a la nostra amistat i a mi, em va semblar un despropòsit , però vaig pensar per un moment, quina llàstima no?
Veure l’amistat incompatible amb el sexe, o la nostra amistat era molt feble, o potser aquella nit de passió faria que es transformés una relació d’anys i es perdés en unes hores i per sempre...
Potser valia la pena canviar aquella amistat per una nit amb ell?
Suposant que la tensió sexual feia anys que s'allargava, valia la pena provar si aquella amistat era prou resistent?
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
zinc |
tema interessant
Tuesday, May 18th 2010, 7:09 PM
Sols dir que pot ser molt complicat o molt simple,es questió de mentalitat i ni oberta ni tancada,si no de com vols viure,clar que es evident que els dos teniu de tenir la mateixa,si no un o altre patirà,quin dubte!simplificant...si els dos en tenieu ganes,doncs perque no,de fet sempre serà un tema pendent que tindreu i ja n´arrossegueu uns quants,per el que llegeixo entre linees.Viure amb por del que passarà després no serveix de res.Per cert,si l`amistat es verdadera,per aixó no s´acaba,eh???no fotem,tot va junt.
Una abraçada
Dolors.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|