| |
L’HORA DELS ESPETECS
 dimarts 18/maig/2010 - 04:33  472  3
No va d’embotits.
Jo d’economia no hi entenc. Si hi entengués no seria un trist advocat sinó un terratitent. Però que jo no hi entengui, més enllà de les sotragades pròpies, no té cap importà ncia. El que és important és que sembla que els economistes professionals sembla que tampoc no hi entenguin. Si no ells també serien grans terratinents. Potser la resta dels mortals ens quedariem si fa no fa com estem.
Suposo que per ser ministre d’economia o director general d’un banc o d’una multinacional se n’ha de saber molt. Però la situació actual ens fa constatar que tants els uns com els altres no en sabien gaire i que, més enllà d’arreglar la seva situació personal –que suposo que la deuen haver arreglat- pel que fa al paÃs o al banc o a l’empresa l’han deixat feta un fà stic.
Jo, que tinc una mentalitat tancada i reaccionà ria de botiguer barcelonà de tercera generació, penso que un paÃs, un banc o una multinacional s’han de portar com una botiga o com una economia domèstica. Penso que amb les set regles n’hi ha prou. Les quatre i la regla de tres. I que, després, tot el que els economistes saben de més - à lgebra, logaritmes, fórmules estranyÃssimes i llaaaaaaargues- només ho complica i dóna lloc a miratges i a grans hòsties.
Tot i ser de lletres jo sento una gran simpatia per la matemà tica que, en el fons –i en la forma-, no deixa de ser un llenguatge. I un llenguatge molt seriós. Si t’has engreixat diu que t’has engreixat, si tens números vermells diu que tens números vermells i tu – si només apliques les set regles – no pots fantasiejar perquè la realitat és la que és.
I quina és la realitat matemà tica actual? Un drama! Un ball de bastons en el que quasi tots reben (no siguem tan ingenus de pensar que reben tots, també hi ha gent ara que s’està enriquint i jo no ho critico, ans al contrari, admiro la seva intrepidesa).
Ara, quan les matemà tiques et diuen que estàs malalt, el que no pots fer és dir que la medicina la prengui un altre. Ja és veu això. Per moltes vagues generals, mundials i universals que es facin, els que estem malalts de deute – i privadament ho estem molts i públicament ho estem tots – haurem de prendre la medicina si no volem que l’encostipat acabi en un cà ncer ( suposo que això no pot ser, només és una manera de parlar ).
Jo crec, per tant, que les retallades han de fer-se a tota la població. Ara bé: crec que han de ser proporcionals als seus ingresos i al seu patrimoni i que s’hauria de tenir en compte la situació de cadascú. D’això crec que abans en deien solidaritat però fa tant de temps que no es practica que ja no n’estic segur.
Només penso que hi ha d’haver-hi tres grans excepcions, tres grups de ciutadans als que no hem de fer prendre la medecina de l’estrènye’s en ciunturó: els infants, els malalts i els vells. Crec que la nostra actitud davant d’aquests tres grups de població hauria de ser d’un respecte reverencial perquè, sent les tres capes socials més vulnerables, representen el nostre grau de civilització i de cohesió social.
Pel que he llegit a aquests tres grups els hi ha tocat el rebre. A diferència d’altres colectius que tenen representants i mitjans per fer sentir la seva veu, a aquests tres grups no he vist ningú que els defensi gaire.
No anem bé. Sense una ètica sòlida l’economia mai no rutllarà . D’una societat malalta no en pot sortir una economia sana. Es impossible
|
| |
|
Contactes
Registra´t
