| |
Surrealista. Capítol 2
 dilluns 17/maig/2010 - 01:55  846  4
Va sortir al carrer. Sense pressa es dirigí cap a la cafeteria de la cantonada per esmorzar com cada dia.
- Bon dia, noi- li digue al cambrer
- Bon dia Marc, com va tot?
- Bé, com sempre. Posa'm un croisant i un cafè amb llet ben carregat i amb la llet natural.
S'assegué a la barra. No mirava a cap lloc en concret. Deixava vagarejar la imaginació.
De sobte, un corrent d'aire li arribà de la porta del carrer i es girà per veure qui entrava. Era una dona de cabells curts que portava un pantaló pirata i una brusa blanca amb un llaç a l'esquena.
Va mirar-la de dalt a baix sense dissimular gens. Era dels que quan algú l'atreia ho deia amb la mirada, però no passava de gestos minsos que no donavan peu a interpretacions més agosarades, era així, dur però tímid, i la seva imatge no ajudava a que ningú se li apropés, per això va optar per seguir amb el seu esmorzar i continuar repassant el diari del dia; diari que sempre començava per las necrològiques, era una mania mirar si al poble hi havien baixes, després continuava per les informacions de les televisions, els esports i deixava la informació més d'actualitat per al final. Era la rutina habitual, però aquell dia va succeir quelcom, la dona el va trasbalsar i la informació necrològica va acabar fent que perdés per un moment els papers, acabava de llegir el seu nom i cognoms en una esquela del poble. Va mirar a un cantó i a l'altre, es va tocar nerviosament, començava a suar, volia dir alguna cosa però estava astorat, no li sortien les paraules. Tornà a mirar a tothom. De sobte ella se li apropà
|
| |
|
Contactes
Registra´t
