|
LES ROSES GRISES
dilluns 17/maig/2010 - 05:04 1702 2
Mare i filla, dues roses grises, es miren espantades.
- Mare, no vull morir encara.
La mare, amb llàgrimes als ulls, no sap que contestar-li. Les dues s'arroseguen per terra com cucs, fins a arribar el que sembla un refugi. Allà n'hi han moltes com elles. Totes s'arrepleguen les unes amb les altres formant un núvol.
Però inexplicablement el sostre del refugi es mou: algú a mogut el sofà.
- Mare, l'aspirador!!
I l'aspirador penetra sota el sofà engollint implacablement les dues roses de pols.
escrit per: l'aspirador maquiabèlic.
JAJAJA quina xorrada més gran acabo d'escriure!!
|