| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
PERÒ QUE EN SAP EL GAT DE FER CULLERES?
 dilluns 17/maig/2010 - 03:03  800  9
Per la Pitia, l’Erràtica, en Bertran i la Sid amb tota la meva admiració i reconeixement.
En un sopar de gala assisteixo bocabadat a una discussió entre tres científics que, de tant en tant, deixaven que una amiga i jo, que compartíem taula amb ells, hi posèssim cullerada. L’amiga en qüestió és psicòloga i potser ara també resultarà que la psicologia – psique és ànima, no?- . també és una ciència. O sigui que si fos així ni més ni menys que quatre científics i jo, un pobre lletrat convençudíssim de la seva ignorància.
Gràcies a Déu, al Gran Arquitecte, al Big Bang o –molt més probablement- al que sigui, els científics van tenir a bé rebaixar una mica el seu nivell i jo, malgrat els CO2, els magmes i el sumsum corda vaig tenir la sensació que més o menys podia anar seguint el debat. Però que en sap el gat de fer culleres?
La discussió em sembla que anava de si el planeta terra va a mal borràs per causes naturals o per causes humanes. Els que deien que era per causes naturals argumentaven que en la història del planeta – és una manera de dir-ho- hi hagut cataclismes sense que hi hagués homes, ni contaminació. Els altres deien que avui és l’home el culpable del cataclisme que s’apropa.
Naturalment, de tot això jo no en sé ni un borrall. I tot el que ve a continuació és ganes de parlar –és a dir, d’escriure- per no callar.
Jo penso que les dues teories són compatibles.
1. Que el planeta i l’univers va de cataclisme en cataclisme això ho sabem tots. Ho diuen els científics i ho diuen els teòlegs. Com que els científics em fan més por que una pedregada, podriem dir, per exemple, que el Diluvi universal fou un cataclisme. I el Tsunami un cataclisme. I així suposo que n’aniriem trobant a la història del planeta que havent nascut d’un cataclisme, desapareixerà d’un altre cataclisme.
Jo penso, per una altra banda, que l’home és un ser natural igual que un bolet, que un peix globus, un pingüí, una olivera borda o un meteorit. Per tant, si nosaltres no som màquines ni som Déus ( bé, Déu no sé si és un ésser natural o no, era sobrenatural, no? ) i nosaltres destruïssim el planeta el destruiriem per causes naturals, no?
2. Tots sabem, doncs, que fem el que fem el planeta patirà un cataclisme que el deixarà amb les potes per davant, de la mateixa manera que tots sabem que hem de morir. Ara bé: que tots haguem de morir –ara deixem estar si això de la vida eterna funciona o no, que aquest no és el tema de l’article- no vol dir que fem el que fem morirem en el mateix moment i de la mateixa manera.
Suposem que jo tinc una vida teòrica de 80 anys però que el meu amor em deixa i decideixo tirar-me al metro. Resultarà que només n’hauré viscut 47. Això passaria, crec, si comencèssim a tirar bombes atòmiques – o de les que siguin, que jo no sóc de ciències i de bombes tampoc no hi entenc- per tot el planeta. Ahir deien que potser quedarien els bacteris – o jo ho vaig entendre així -. No sé. Vull dir que a mi els bacteris em queden lluny, lluny, lluny...
Ara imaginem que no ens tirem al metro però ens anem fotent totes aquelles coses que els científics diuen que escurssen la vida – marranades infeccioses ( no és un judici moral, ehhh ) o drogues dures ( perquè jo no crec que el vi o el pernil puguin ser dolents de cap manera, ans al contrari, com el sexe, ens ajuden a tenir ganes de viure )-.
Doncs resultarà, dic, que si jo tenia un potencial de 80 l’hauré retallat a 70 ó a 60. Si això passa amb les marranades que fem amb el nostre cos, al planeta,- que no deixa de ser un cos complexe – no?- li passarà el mateix. Malgrat que hagi de morir de totes totes, quantes més marranades li fotem menys i pitjor viurà.
3. Ara bé: més enllà de la comptatibilitat o inco d’aquestes teories, crec que la segona té una avantatge, que és dir: “colta, si fem bondat, viurem més i tindrem més qualitat de vida”, mentre que la conclusió de la primera, a priori, seria: és igual el que fotem, no hi ha res a fer.
La primera és una teoria pessimista – ara resulta que els pessimistes són realistes i per això encaixen tant bé amb els científics que tenen la veritat més verítica de totes les veritats que es fan i es desfan – i la segona és una teoria optimista que, com que vivim a una societat decadent que creu que ha de rebre hòsties per totes bandes, s’obstina en qualificar a l’optimisme d’innocent i ingenu.
No té res a veure una cosa amb l’altra. La realitat és la que és. I l’optimisme compromés ens ajuda més a transformar positivament la realitat que el pessimisme. Crec.
Probablement tot això que he escrit no té ni solta ni volta però em feia il.lusió escriure-ho ni que només fos per tenir la sensació que vaig aprendre alguna cosa envoltat de gent tant sàvia.
El sopar i la companyia, sensacionals.
He dit
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
bertran |
:)
Monday, May 17th 2010, 12:30 PM
1.- Vist així si, però crec que si contaminem els rius, el mar, els boscos... amb detergents, material orgànic, plàstics, CO2, CO, CFC, purins, radiactivitat... tampoc ho veig massa natural que diguem
2.- Exacte!!!!!
3.- Total i profudament d'acord!!! Em sembla fantàstic i molt sà que tinguem esperit crític del que ens volen vendre. Però una de les idees més generals amb les que combrego és que si els efectes humans estan afectant a la salut de la terra cal fer-hi quelcom. Independentment si és molt o si és poc cal fer alguna cosa per allarga-ne la vida o per tenir més qualitat de vida. I si els efectes antropogènics no son tant importants guanyarem en respecte pel medi del que formem part. No crec que siguem tant egoistes com per desentendre'ns de que està passant.
Aix, m'ho vaig passar molt be! Aquestes trobades son molt intenses. No acabàvem un tema que en sortia un altre i això que alguns no ens havíem vist mai fora del web. A banda de les trobades literàries n'hauriem de fer de científiques o de cientifico-literàries! hehe
|
|
erratica |
estic d'acord amb tu...
Monday, May 17th 2010, 3:29 AM
Estic d’acord amb tu només amb una cosa ( per no perdre la costum) en que el sopar va ser fantàstic i la companyia immillorable.
Per la resta he notat una evolució en el punt on quasi admets que el diluvi universal, podria haver estat un tsunami o un fet natural... com la pluja de llagostes... aquestes referències bíbliques envoltades de misteri que no son més que relats segurament exagerats de fets naturals, com la separació de les aigües d’un mar.... altrament dita baixada de la marea o minva temporal....
A la segona part del punt 1, ja has relliscat, si l’home causa problemes en el planeta no es per causes naturals... tot i que ja saps que jo penso que l’home no acabarà amb el planeta i que la fi d’aquests està per sort fóra del nostre abast...
Al punt tres passa al mateix... el planeta com a tal, per mes marranades que li fem, no l’acabarem, el transformarem això sí.
Per últim i això es ja personal, fujo dels optimismes o dels pessimismes, m’aferro al realisme.
Una abraçada per la pitia, una amfitriona excepcional i per la resta, moltes gràcies per una vetllada realment interessant i complaent.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
