| |
“LA VIDA DE DAVID GALE” D’ALAN PARKER
 diumenge 16/maig/2010 - 05:01  587  1
Sempre m’ha sorprés que un país teòricament tant civilitzat com els USA encara apliquin la pena de mort en molts dels seus Estats. No entenc com un país amb la seva tradició democràtica, amb la seva divisió de poders, amb la seva llibertat de premsa, amb els seus moviments pels drets humans encara no hagi estat capaç de traure’s de sobre aquest llast, quan països amb tradicions molt més perverses ja fa anys que han abolit la pena de mort.
Val a dir que el que diu la Constitució Espanyola no és exactament que la pena de mort estigui abolida, sinó que està abolida “excepte en temps de guerra”. Cosa que vol dir que en aquelles ocasions en que l’exèrcit espanyol intervé en una guerra – cosa que fa contínuament, malgrat que sigui de forma subsidiària- es pot aplicar la pena de mort a ciutadans espanyols. No es fa perquè Espanya militarment, a nivell mundial, és un zero a l’esquerra, però probablement en cas que l’exèrcit espanyol lliurés una guerra com a protagonista estelar aquesta llei s’aplicaria. Es clar que algú podria pensar que, si no hi ha pena de mort – pels d’aquí i pels d’allà- l’exèrcit no serviria de res. Es a dir, que la tasca dels exèrcits consisteix precisament en això, en matar. Potser sí. Potser per això a mi mai no m’han fet massa gràcia els exèrcits ni els militars i els considero la xacra més important que arrossega la humanitat.
Es cert que hi ha persones que cometen uns crims que semblaria a primer cop d’ull que han de tenir com a pena la mort –assassins, genocides etc- però si hom hi aprofundeix una amica arriba a la conclusió que l’estat no ha de ser venjatiu i la pena de mort és un acte de venjança que desqualifica l’estat com institució civilitzadora.
Un altre dels arguments que fan servir els abolicionistes de la pena de mort és que el tribunal és pot equivocar i que, en ejecutar-se la sentència, llavors és l’estat qui esdevé assassí, cosa que es evident. Si es mata a una persona que no és culpable per la mateixa lògica s’hauria de matar a aquells que han decidit que es matès, cosa que no es fa ( jo mai no he entès que els jutges no hagin de pagar mai pels seus errors –ara no parlo de quan prevariquen, sinó senzillament quan s’equivoquen- com sí que ho hem de fer la resta dels mortals, fins i tot els polítics-).
Però tot i la seva lògica aquest argument de la possible equivocació del tribunal a mi no em convenç perquè pot donar lloc a l’interpretació que quan els tribunals no s’equivoquen l’ejecució és justa i positiva i jo crec que mai no ho és.
L’argument de la pel.lícula – que és un thriller realment emocionant i ben fet- gira al voltant d’aquest segon argument – quan el tribunal s’equivoca i codemna a mort a un inocent- . El que passa és que en aquest cas morta i acussat són inocents relativament, ja que, de fet, la víctima és suïcida fent veure que la mata el que més tard serà declarat culpable que, per la seva banda, no només filma el suïcidi de la seva companya activista sinó que també filma que ell era allà per filmar-ho.
Amb el codi penal espanyol això seria un homicidi per omissió pel cap baix...
Un argument paral.lel i previ al de la pena de mort – i que jo crec que hauria de formar part d’una pel.lícula independent- és l’acusació de violació que unaq alumna llença contra el protagonista David Gale. Gale, finalment, pot demostrar que les seves relacions sexuals amb la alumna foren consentides i que, per tant, simplement es tracta d’una venjança d’un alumna envers el seu professor.
Actualment la quantitat de denúncies falses de les dones envers les seves parelles mascles és senzillament delirant i espero que algun dia hi haurà una reacció contra això. Els homes en aquests moments estem infraprotegits i depenem molt de la bona voluntat de les nostres parelles per a no tenir problemes amb la llei. Això fa incrementar la violència de gènere –que es dona per ambdues bandes, malgrat que la severitat del càstig no entenc perquè és més dura per a homes que no pas per a dones- i crea una tensió social important.
Malgrat que Gale és absolt de l’acusació de l’alumna, el mal ja està fet. Sobre ell pesa la fama de violador per allò de “si el van acusar, és que alguna cosa devia fer”, que és terriblement injust però també terriblement sensat ( a veure a qui li agradaria que la nostra filla festegés amb un noi acusat de violació malgrat que, finalment, hagués estat absolt ). Tots tenim pànic a que ens facin mal o a que facin mal als que estimem...,
|
Contactes
Registra´t
